3 i 4 d'Agost
Hola a tots!
Se que es una mica estrany que actualitzi ara….ja fa 3 dies que he tornat, però em veig en la obligació d’explicar-vos els dos dies a Hong Kong i el final del Viatge…
Així que comencem per el dia 3….com ja sabeu volíem marxar desesperadament al mati.
Òbviament seguint la línia van arribar 1 hora tard….ja començàvem malament….va venir la Jefa i ens va portar amb cotxe a la fàbrica fantasma una vegada allà ens va dir que tenien feia i que fins que no acabessin no podríem marxar, però que no sabia ben bé quan ens podrien portar al Lowu ( recordeu-ho que em va prometre la maleta abans d marxar) i després portar-nos la bus per marxar.
Així que indignadíssimes vam seure a esperar que deixessin de tenir feina....mentres esperàvem vam estar despotricant contra tothom...i en un moment donat parlant amb la Ainhoa dels diners que ens quedaven es va il·luminar i es va adonar que s’havia deixat el monedero a la caixa forta del hotel....en el fons ens va anar bé per que vam poder fer “algo”...així que li vam dir a la jefa...vam agafar el cotxe i vam tornar al hotel....el monedero seguia al mateix lloc així que la Ainhoa el va poder recuperar...la historia ens va anar perfecte per posar-nos farruques i reivindicar que volíem marxar YA.....vam arribar al acord que en una hora la morsa punky (nooooooooooo) ens podria portar......weno valia mes això que no marxar...així que vam anar a dinar fins que es va fer la hora d marxar....
Quan ja estàvem al cotxe direcció Lowu...vam planejar que li diríem a la Morsa que s’esperés al cotxe amb las maletes mentres nosaltres compràvem la meva maleta i després ja ens portaria a la estació....però va el molt desgraciat i quan estàvem a 5 min del centre comercial...frena...i diu....uiiii que no hi ha lloc per aparcar...ens treu les maletes i les 30000 bosses de plàstic que no ens cabien a las maletes agafa arrenca i marxa....però serà DESGRACIAT!!!!!!!!!...i allà estàvem carregades com a burres direcció al centre comercial.
Estàvem cansades i anar arrastrant-ho tot era esgotador...així que vaig comprar la primera maleta que em va fer el pes....no era la que jo volia però en aquella situació era el que hi havia....al mig del mercat vam obrir la maleta i vam poder guardar totes les bosses d plàstic..bastant show.
Una vegada això tocava anar cap a Hong Kong...vam fer el que millor ens havia resultat fins ara...fer el que nosaltres creiem...sense fer cas a ningú....jo sabia que estàvem tocant amb la frontera amb Hong Kong així que el tren semblava el més lògic i efectivament després de passar 3 controls ja estàvem a Hong Kong. Vam agafar el tren destí a la parada del nostre Hostal (que havíem trobat prèviament per Internet) i cap a allà.
Vam trigar una hora en arribar i carregades amb tres maletes vam buscar la adreça del nostre hostal....quan la vam trobar pertanyia a una espècie de mercadillo pakistani super cutre i que no feia massa bon rollo. Ens van vindre 3000 pakis a dir-nos si volíem una habitació per dormir...dèiem NO NO:..jajajaj....com que no trobàvem el hostal li vam pregunta a un xinito...que ens va dir que era el manager, ens va ensenyar un fagote de diners (per si dubtàvem que era el manager) i ens va portar per un camí de 100 carrerons xungui fins un ascensor encara més xungui d’on no paraven de sortir més pakis amb bosses de plàstic...molt mal rollo....aleshores quan vam arribar al nostre pis ens vam trobar això...
Se que dona molt mal rollo...però estàvem tan cansades...que per 10€ la nit...podíem intentar-ho i aquí ens vam quedar....va ser molt dur...estàvem tan cansades que vam sortir per canviar diners i menja runa hamburguesa al Mcdonals del costat...després vam tornar al super Hostal i a dormir.
La veritat es que la nit va anar bastant bé, ens vam sorprendre però no havia estat malament així que vam decidir passar allà la nostra última nit.
Al dia següent ens vam despertar dora per que només teníem un dia per descobrir Hong Kong i no em queixaré vam veure TOT lo més important...el pico victòria, el gran Buda i el centre de la ciutat! No està malament, però Hong Kong no és Xina, es una ciutat completament occidentals, la gent ja no ens mirava (era un occidental més), els preus eren occidentals, i ens vam despedir del xinès per que tot deu parla anglès.
Vam arribar molt cansades i al dia següent ens vam despertar molt dora per anar al aeroport i passar-nos bastantes hores en avió, per sort las escales aquesta vegada eren curtes.
I avui estic aquí, ja estic a casa....
Aquest viatge m’ha ensenyat moltísim, començant per el Xinès, si m’agradava quan hi vaig anar ara m’agrada 80789632764 vegades més...no el deixaria per res del món i segon m’ha ensenyat a créixer com a persona a ESPAVILAR-ME en les pitjors situacions, també m’ha ajudat a adonar-me el que realment estimo...i a reafirma que com a casa a ENLLOC!
Tinc clar que hi tornaré, com a tot arreu algunes coses m’han agradat molt i d’altres m’han desagradat molt. També he passat MOLTS BONS moments i MOLTS MALS moments fins a extrems que no us podeu imaginar. Però en global ha sigut una oportunitat i una experiència única que m’ha passat volant i que repetiria sense dubtar ni un segon.
Això si, no vull sentir a parlar d’aventures en una temporada MOLT llarga....visca la meva rutina!!
I per acabar vull donar-li les gràcies a tots els que han fet possible aquest viatge des de aquí a Espanya, la gent que ha estat allà amb nosaltres, però sobretot a la Ainhoa, que sense ella això no hagués estat possible i que a pesar de que a vegades ens haguéssim mig matat, la trobaré molt a faltar a paris....així que Gràcies.
Espero que us hagi agradat molt llegir el blog i que hagueu disfrutat llegint tant com jo he disfrutat escrivint-lo
Us estimu i fins els proper Viatge a la Xina, així que no us dic adéu si no FINS AVIAT!
Isa
